La contractació d’oficines a Madrid és més resilient que la mitjana europea. La capital espanyola aconsegueix tancar el primer trimestre amb un 5% per sobre de la mitjana d’absorció dels últims cinc anys -la millor arrencada des del 2020-. Això representa més de 130.000 metres quadrats contractats, un creixement que contrasta amb la caiguda europea en la contractació d’oficines, que arriba a baixar gairebé un 14%.
Si analitzem el top 3 de ciutats, Madrid, Oslo i Praga van ser les úniques urbs on la contractació va remuntar. Una dada en contraposició a Dublín, Bucarest i Lisboa amb fortes caigudes de més del 50%.
El creixement de Madrid i l’absència de grans operacions durant l’exercici evidencien un comportament sanejat del mercat madrileny. En aquest sentit, la formació superior va ser un factor decisiu per augmentar la contractació. La Universitat Camilo José Cela i la Universitat Europea de Madrid van signar les operacions més rellevants del trimestre. Un altre factor que es consolida com a tendència, ja que el 2022 les universitats també van centrar el focus d’atenció.
L’aposta pel prime
La manca d’estoc europeu està condicionada per la manca d’estoc de qualitat. La inversió en espais d’oficines nous, d’altes prestacions i ubicades a zones prime determinen la presa de decisions de compradors i ocupants. Aquests descarten cada cop més les zones secundàries com a centre d’operacions. A Madrid, només el 2022, el 47,5% de la superfície es va tancar en actius més sostenibles, més ben equipats i ubicats, una tendència que segueix latent durant el primer trimestre del 2023 amb un 31% de la contractació.
Encara més, el vacancy en actius d’oficines d’àrees secundàries provoca l’impuls d’usos alternatius com l’educacional o el residencial. A Madrid, el vacancy se situa en el 15% a les zones secundàries de la capital -gairebé el doble que a les zones prime-. La demanda d’oficines a zones prime ben connectades i en entorns atractius és una tendència constant després de la pandèmia i l’arribada del teletreball. Per això, la reconversió d’oficines en zones secundàries per a usos derivats com el coliving, les residències i els usos sanitaris o educatius està agafant un lloc cada cop més rellevant al sector immobiliari.
Un fenomen que va més enllà de Madrid i que obre la capsa de pandora a la rehabilitació d’actius obsolets. El 40% del parc d’oficines de la capital compta amb algun certificat que de criteris ESG, cosa que augmenta el valor dels actius fins a un 15%. Un repte de futur per al sector immobiliari gens senzill, ja que les oficines sostenibles representen de mitjana el 22% del parc mundial.
